Aquest experiment tracta de visualitzar les figures d'interferència de la llum de dues fonts coherents (és a dir, que mantenen una diferència de fase constant en el temps). S'anomena així en honor del científic Thomas Young, qui en 1801 va fer servir aquest diagrama d’interferència per demostrar la naturalesa ondulatòria de la llum.

El diagrama de l'experiment és el de la figura, on tenim a l'esquerra una pantalla amb dues escletxes separades una distància D. El patró d'interferències s'observa sobre la pantalla de la dreta, situada paral·lelament a la línia de les dues escletxes i molt allunyada d’elles en comparació amb la seva separació D.

La intensitat de la llum que observarem en els diferents punts de la pantalla depèn de la diferència dels camins que ha seguit la llum per arribar-hi. Quan aquesta diferència sigui un múltiple de la longitud d'ona tindrem un màxim, i quan sigui un múltiple més mitja longitud d'ona tindrem un mínim.

Aquest paràmetres es poden variar per mitjà de la finestra d’entrada de dades quan realitzem una simulació.